Night in St. Cloud, 1890 - EDVARD MUNCH
Hay noches
en las que no brilla la luna
y la isla se vuelve tan oscura,
que no se alcanza a medir la distancia
entre el océano y el corazón.
Hay demasiadas noches
en las que los árboles
se quedan desnudos
y uno no llega a saber
donde se amparan las aves.
Hay noches en las que jugamos
a merced del viento,
nos rebuscamos muy adentro
para desentrañar una sola palabra,
aunque esté llena de silencio.
Sabes? A mi me llenan las noches los mirlos.
ResponderEliminarCantan sobre todo de madrugada y ahogan las palabras.
Un poema espectacular.
Un abrazo grande.
He buscat sempre compartir
ResponderEliminaramb tu el silenci,
un silenci plegats de mans
i llavis càlids,
però no sempre guarda el destí
les nostres esperances i il•lusions,
ni tant sols té en compte
els sentiments.
De vegades asseguts
sota un arbre amb un concert
de cant d’ocells
que fugen quan arriba l’hivern,
o dormen quan la nit es fosca
i nosaltres som un cos únic, ferm.
De vegades després del bany nocturn
dins la mar que tant estimem,
s’eixuguen els cabells
al ball del vent,
deixant un pijama de salabror
que fins la rosada del matí
recordarà els jocs
de la nit passada.
Hi ha nits de tots colors,
de tots els sons,
de tots els somnis,
recordarem sempre la nit
del silenci entre petons.