Two Figures, 1966 - KEITH VAUGHAN
No habrá otro amanecer
para saciar sueños y quimeras.
Nunca nos alumbrará el sol
ni recorreremos en la oscuridad
los mapas de nuestra piel.
No veremos la luz de medianoche
ni tampoco la aurora boreal.
No podremos acallar más
el deseo que nos late en la sien
ni nos ungiremos con el beso
que siempre tarda en llegar.
Aún así, siempre será hermoso
mirar al azul del cielo y respirar,
esbozar una sonrisa en los labios,
continuar vivo en mitad del sueño
y esperar otra nueva aurora.
Así es, siempre habrá otra aurora
ResponderEliminarpara con una sonrisa seguir soñando.
Un gran abrazo
No nos va a faltar la luz, por mucho que sigamos transitando un universo lleno de sombra...no hay mayor milagro, que seguir soñando.
ResponderEliminarUn abrazo amigo
Del cirerer hauran caigut les seves flors
ResponderEliminari el vent s’haurà endut el flaire dels seus camps,
però si més no,
sempre em quedarà el seu record.
La nit desdibuixarà,
del seu llenç els colors de l’aurora
i el vent fresc de la vesprada
no em deixarà veure onejant la seva senyera
de colors brillants ondulats
com el teu cos sota el cel estelat,
però si més no,
sempre em quedarà el seu record.
Ne ens despullarem
a la fresca del balcó
per estudiar els antics mapes
de pell estovada, càlida,
encara palpitant
sota el tacte tremolós d’uns dits,
vells coneguts,
però si més no,
sempre em quedarà el seu record.
La nit amb la seva aurora boreal,
el camp ple de cirerers,
la teva pell nua de vells anys coneguda,
els llavis mestres en donar petons de mil sabors,
no són l’adéu de somnis pretèrits,
són tant sols,
les imatges visionaries
que un propera matinada em durà de nou.
I mentrestant,
si més no,
sempre em quedarà el seu record.