Time
Flies With Strings Attached, 2010 - DUY HUYNH
cada
día es un nuevo péndulo
lleno
de dudas en el aire
pasan
los años sin darnos cuenta
nos
huye el tiempo entre las manos
nada
cambia en esta rutina
de
sabernos solo
una sombra
una sombra
vagamos
sin rumbo cierto
entre
las lindes del cuerpo
pero
no debemos olvidar
que
el tiempo no espera
por nadie
La boira m’envolta el cos,
ResponderEliminarun cos entumit
pels dubtes eterns
dels jorns infinits,
dels núvols de grisos,
dels sols esmorteïts.
Nafres que creixen
en un cos envellit,
nafres que són senyals
en un plànol molt antic.
Ombres allargassades
de dies pretèrits,
de futurs incerts,
perímetres inacabats
d’amors fugissers,
de plors antics,
de joies de pedra,
alegries fetes fum,
encenalls apagats
amb llàgrimes furtives.
Oblidar?
No pots oblidar
aquells amors incerts,
morts per rancúnies
de temps lleugers,
de rialles efímeres,
d’allò
que el vent s’endugué.
Oblidar?
Com si es pogués!