“Soy el que es nadie, el que no fue una espada
en la guerra. Soy eco, olvido, nada.”


JORGE LUIS BORGES

martes, 2 de mayo de 2023

Son demasiadas vidas rotas


 













The Passion of creation, 1899 - Leonid Pasternak


Demasiados corazones 

terminan por romper sus latidos

cuando se adentra la noche.

Demasiados cuerpos

se quedan completamente a solas

en espera del nuevo amanecer.

Son demasiadas vidas rotas

las que se pudren bajo el sol de mayo

entre los pétalos de las amapolas.











2 comentarios:

  1. Demasiadas, sí Noray, y tu poema es precioso y real.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  2. Si jo tingués la nit com a rellotge,
    Si de veritat pogués destriar
    entre el que és bo
    o el que no ho és.
    Si jo amb desconeguda absència
    pogués destriar entre el que se
    i el que realment vull,
    pensaria segurament com tu.
    M’envolten masses coses
    que no m’agraden.
    M’envolten masses buits
    que no em descobreixen res de nou.
    Masses essers es perden
    Pels laberíntics instants
    de la nostra vida
    i només movem les espatlles
    per mostrar la brutalitat
    del nostre ser
    en no intentar evitar-ho.
    Masses coses de nosaltres
    es trenquen o desapareixen
    per poder senzillament ignorar-ho.
    Masses coses
    que ni la bellesa
    ni l’etern perfum
    pot evitar que a la fi
    ens n’assabentem.

    ResponderEliminar

Inexorablemente, dos somos infinitamente más que uno.