“Soy el que es nadie, el que no fue una espada
en la guerra. Soy eco, olvido, nada.”


JORGE LUIS BORGES

viernes, 27 de mayo de 2022

Hay noches

 













Night in St. Cloud, 1890 - EDVARD MUNCH


Hay noches

en las que no brilla la luna

y la isla se vuelve tan oscura,

que no se alcanza a medir la distancia

entre el océano y el corazón.

Hay demasiadas noches

en las que los árboles

se quedan desnudos

y uno no llega a saber 

donde se amparan las aves.

Hay noches en las que jugamos

a merced del viento,

nos rebuscamos muy adentro

para desentrañar una sola palabra,

aunque esté llena de silencio.


2 comentarios:

  1. Sabes? A mi me llenan las noches los mirlos.
    Cantan sobre todo de madrugada y ahogan las palabras.

    Un poema espectacular.

    Un abrazo grande.

    ResponderEliminar
  2. He buscat sempre compartir
    amb tu el silenci,
    un silenci plegats de mans
    i llavis càlids,
    però no sempre guarda el destí
    les nostres esperances i il•lusions,
    ni tant sols té en compte
    els sentiments.
    De vegades asseguts
    sota un arbre amb un concert
    de cant d’ocells
    que fugen quan arriba l’hivern,
    o dormen quan la nit es fosca
    i nosaltres som un cos únic, ferm.
    De vegades després del bany nocturn
    dins la mar que tant estimem,
    s’eixuguen els cabells
    al ball del vent,
    deixant un pijama de salabror
    que fins la rosada del matí
    recordarà els jocs
    de la nit passada.
    Hi ha nits de tots colors,
    de tots els sons,
    de tots els somnis,
    recordarem sempre la nit
    del silenci entre petons.

    ResponderEliminar

Inexorablemente, dos somos infinitamente más que uno.