“Soy el que es nadie, el que no fue una espada
en la guerra. Soy eco, olvido, nada.”


JORGE LUIS BORGES

jueves, 31 de marzo de 2022

Sin rubor
















Secret Spaces, 1976 - JOAN SEMMEL

Sin rubor

ni vergüenza,

me miro en tu espejo

de sexo detenido

y a ti me entrego.

Eres matriz,

efusión contenida,

umbral de Tánatos y Eros,

cópula que creó el mundo,

placer sin serlo.

Abismo de luz,

cataclismo de pasión,

fuente de deseo

en mi mirada erecta.

Eres el tálamo,

reposo de mi memoria,

donde dejo un retazo

de mi muerte. 


2 comentarios:

  1. Qué belleza Noray...reposo de mi memoria dónde dejo un retazo de mi muerte...maravilloso.

    Un abrazo grande.

    ResponderEliminar
  2. Vinc d’una ferida al cor
    que vull deixar enrere
    amb el tacte nou
    de la teva pell.
    Vull reconèixer
    de nou el teu cos
    i examinar-me
    com si d’aquest fet
    me n’anés de nou
    la vida malmesa
    que he dut fins ara.
    Cos obert i estirat, nu,
    deixant que la retina s’obrís
    com el desig i enfurismar
    pel temps perdut
    per estudiar i repassar
    cada un dels punts estimats.
    Repòs del cos,
    de la memòria
    d’aquell temps
    que fou nostre
    i que fins ara s’havia trencat ,
    de nou farem nostre de nou.

    ResponderEliminar

Inexorablemente, dos somos infinitamente más que uno.