“Soy el que es nadie, el que no fue una espada
en la guerra. Soy eco, olvido, nada.”


JORGE LUIS BORGES

miércoles, 7 de agosto de 2013

Esperar otra aurora


Two Figures, 1966 - KEITH VAUGHAN

No habrá un nuevo amanecer
para saciar nuestros sueños y quimeras.
Nunca nos alumbrará el sol,
ni recorreremos la noche
en busca de los mapas de nuestra piel.
No veremos la luz de medianoche,
ni tampoco la aurora boreal.

No podremos acallar más
este deseo que nos late en la sien.
No nos desnudaremos
con ese beso que siempre tarda en llegar,
ni nos vestiremos con el perfume del cerezo
bautizando nuestros labios.

Aún así, siempre será hermoso 
esbozar una sonrisa,
continuar con el sueño,
y esperar otra aurora.

3 comentarios:

  1. Así es, siempre habrá otra aurora
    para con una sonrisa seguir soñando.


    Un gran abrazo

    ResponderEliminar
  2. No nos va a faltar la luz, por mucho que sigamos transitando un universo lleno de sombra...no hay mayor milagro, que seguir soñando.

    Un abrazo amigo

    ResponderEliminar
  3. Del cirerer hauran caigut les seves flors
    i el vent s’haurà endut el flaire dels seus camps,
    però si més no,
    sempre em quedarà el seu record.
    La nit desdibuixarà,
    del seu llenç els colors de l’aurora
    i el vent fresc de la vesprada
    no em deixarà veure onejant la seva senyera
    de colors brillants ondulats
    com el teu cos sota el cel estelat,
    però si més no,
    sempre em quedarà el seu record.
    Ne ens despullarem
    a la fresca del balcó
    per estudiar els antics mapes
    de pell estovada, càlida,
    encara palpitant
    sota el tacte tremolós d’uns dits,
    vells coneguts,
    però si més no,
    sempre em quedarà el seu record.
    La nit amb la seva aurora boreal,
    el camp ple de cirerers,
    la teva pell nua de vells anys coneguda,
    els llavis mestres en donar petons de mil sabors,
    no són l’adéu de somnis pretèrits,
    són tant sols,
    les imatges visionaries
    que un propera matinada em durà de nou.
    I mentrestant,
    si més no,
    sempre em quedarà el seu record.

    ResponderEliminar

Inexorablemente, dos somos infinitamente más que uno.