“Soy el que es nadie, el que no fue una espada
en la guerra. Soy eco, olvido, nada.”


JORGE LUIS BORGES

martes, 20 de marzo de 2012

En los paisajes de tu cuerpo



Paisaje de una mujer, 2010 - ANDREA HIMSALAM MANZUR


Me siento lirio
y frágil amapola,
tierra de arcilla
en el cálido viento.

Me siento volcán,
fértil río
entre un mar de lava,
dentro de tus entrañas.

Soy el silencio
de cada gesto,
de cada verso,
de cada verbo...

que se hace grito
en los paisajes de tu cuerpo.

9 comentarios:

  1. Y así en ese silencio nos quedamos muchas veces para apreciar con armonía infinita tus poemas.. maestro..

    Muy bello el poema..

    Un abrazo
    Saludos fraternos..

    ResponderEliminar
  2. Qué gusto leerte, Noray, entre tanta sensibilidad. Un abrazo.

    ResponderEliminar
  3. Candente lava en latidos,
    dulce vino embriagador..
    Precioso poema Noray. Saludos

    ResponderEliminar
  4. Que rico, bellamente dicho y sentido.
    Sabia que volverías a ver la Primavera.
    Un fuerte abrazo poeta de mi isla amada y soñada

    ResponderEliminar
  5. Me volviste a emocionar, calas hondo amigo..
    haces una poesía creible, veraz, auténtica.

    Un abrazo

    ResponderEliminar
  6. Que buen final para este poema cargado de sentimiento.

    Un beso amigo

    ResponderEliminar
  7. Precioso poema que nos lleva a la cúspide de los sentimientos.

    Un beso,

    ResponderEliminar
  8. Ressec el cos fet paisatge,
    mancat de la fèrtil pluja
    dels teus petons,
    moren musties
    les darreres flors
    dels vells records,
    i els pètals dels teus versos,
    fetes paraules
    volen amb l’aire sec
    que de tant bufar
    va eixugant les exímies reserves
    d’aquell ahir ric de tu.
    Erm queda el cos,
    erma la memòria,
    desert d’absència feta silenci,
    tant lluny d’aquells crits muts
    de boca a boca,
    desfet el paisatge del teu cos,
    s’obre un etern desert
    de fosca i freda nit.

    ResponderEliminar
  9. siento cada sílaba
    como si fueran parte de mi ser.
    floreces en mi alma
    y te quedas enraizado para siempre,..
    y es así,.. así de simple.

    no quiero que te vayas nunca.

    ResponderEliminar

Inexorablemente, dos somos infinitamente más que uno.