“Soy el que es nadie, el que no fue una espada
en la guerra. Soy eco, olvido, nada.”


JORGE LUIS BORGES

jueves, 24 de noviembre de 2011

Nacen alondras en tu boca



Woman with bird, 2006 – LILITA POSTAZA


Nacen alondras en tu boca
que anidan en mi pecho desnudo
en esta noche negra
insaciable.

Sólo anhelo la luz nocturna de la primavera,
donde el horizonte azul de tus ojos
es el preludio de nuevas estrellas.

4 comentarios:

  1. Que belleza tan inmaculada.
    Un beso Poeta de amaneceres y primaveras

    ResponderEliminar
  2. Y que decirte de la mùsica? Què marchaaaaa

    ResponderEliminar
  3. Y mientras llega, que esas alondras sigan inspirando bellos poemas.

    Abrazos

    ResponderEliminar
  4. Vola l’alosa
    per conèixer món
    i retorna al pit
    que li fou bressol.
    Llarga és l’espera,
    cansa la són,
    vigila la nit pintant
    foscos temors.
    Vola l’alosa,
    sa nova llibertat,
    bateja amb petons
    el vol sobre la mar.
    Tant se li fa
    l’estació de l’any,
    pensa amb afany
    el retorn a la llar.
    Vola l’alosa
    brandant horitzons,
    de dia i de nit
    cercant ben a fons
    miratges i estels
    més enllà de platges
    nues vestides
    d’onatges.
    Vola l’alosa
    de dia i de nit,
    cercant el retorn
    al teu llit.

    ResponderEliminar

Inexorablemente, dos somos infinitamente más que uno.