tag:blogger.com,1999:blog-2274388804290554615.post6414582826597347584..comments2023-10-08T13:50:28.972+01:00Comments on Desde mi noray: A orillas de este limbo© José A. Socorro-Norayhttp://www.blogger.com/profile/16553529178315308396noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-2274388804290554615.post-73466100248695357232011-12-21T12:49:20.437+00:002011-12-21T12:49:20.437+00:00Como siempre: precioso. Un fuerte abrazo.Como siempre: precioso. Un fuerte abrazo.Miguel Ángel Yusta.https://www.blogger.com/profile/14759863620445575889noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2274388804290554615.post-65808322262149056972011-12-11T01:09:27.713+00:002011-12-11T01:09:27.713+00:00La soledad es lo que más se parece a la muerte, l...La soledad es lo que más se parece a la muerte, la diferencia es que la soledad es reversible, sólo tienes que mirar de dentro afuera. Me ha gustado tu poema. Saludos.Didohttps://www.blogger.com/profile/15904986951030605047noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2274388804290554615.post-70950178051829343982011-12-10T20:13:09.378+00:002011-12-10T20:13:09.378+00:00Entre els àngels dels records
i els dimonis dels ...Entre els àngels dels records <br />i els dimonis dels oblit vaig fent camí, <br />mirant cap davant un temps <br />que no sembla tenir fi, <br />de vegades roda poc <br />i de vegades desferma el fre <br />i sembla volar sense destí.<br />Ara que el pas és lent, <br />ara que raono poc a poc, <br />ara que els avenços ràpids són, <br />em sembla tenir peus de plom <br />i cor d’infant on fins i tot <br />la màgia és possible, probable<br />i perquè no recomanable. <br />La pell se’m fa d’un pàl•lid gris i brut <br />com si l’ànima volgués sortir al mon <br />i veure els motius que m’han fet ser com sóc jo.<br />Abans la paraula era àgil com el vol dels pardals <br />i vistosa com un capoll que s’entesta en ser flor, <br />ara ranqueja com un colom coix <br />i repica abans de sortir con la roda d’un carro vell <br />entre llambordes desencaixades d’aquells carrers <br />d’una llunyana infantesa perduda a destemps.<br />Em queda pel davant la por latent del que no se sap, <br />el fred que m’entra al cos encara que el sol l’escalfi, <br />com si la sang de les venes es fes de gel,<br />i perd ja no poc a poc el cant dels ocells <br />i la resta dels sons.<br />Em queda ben clar <br />el color dels teus llavis, <br />l’olor de la teva pell, <br />el so de la rialla franca <br />i el regust d’aquells petons, <br />la resta són ornaments <br />d’un quadre que a la fi un drap vell, <br />més vell que el meu record <br />deixarà en el rebost perdut <br />del vell casalot que és aquest món.qui sap si...https://www.blogger.com/profile/08211970988448439766noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2274388804290554615.post-31796449035248782011-12-10T18:17:06.426+00:002011-12-10T18:17:06.426+00:00Te abrazo,
no estarás solo..Te abrazo, <br />no estarás solo..Myhttps://www.blogger.com/profile/00439666737619186000noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2274388804290554615.post-68438919823578125322011-12-09T19:10:03.039+00:002011-12-09T19:10:03.039+00:00Hermoso poema, no destaco nada porque me quedo con...Hermoso poema, no destaco nada porque me quedo con todo.<br />Un abrazoGloria Reynahttps://www.blogger.com/profile/07169397108926272472noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2274388804290554615.post-5842020009595732742011-12-08T16:10:42.792+00:002011-12-08T16:10:42.792+00:00Un abrazo cinéreo, en ese limbo compartido por tan...Un abrazo cinéreo, en ese limbo compartido por tantos individuos divididos en fragmentos...y el bello remolino de tus versos sugiriendo, otra vez el silencio...ahora en un acorde póstumo de almas solitarias al unísono.josé ángelhttps://www.blogger.com/profile/03609097045289251706noreply@blogger.com